Aquesta setmana hem dedicat l’espai de ràdio per parlar del canvi d’hàbits saludables. Des de què comporta el canvi, quin és el millor moment per fer-los, com fer-los…

El món en què vivim ens està portant a un estil de vida que cada vegada ens porta a adoptar un estil de vida que moltes vegades va en contra de la salut. Hem d’apostar per fer un canvi de direcció i afavorir la nostra salut, que moltes vegades la deixem en segon pla. Compte, que no parlem de fer dieta, sinó de fer canvis en el nostre dia a dia que ens portin cap aquesta direcció de salut. Aquest canvi de terminologia és important, perquè si us fixeu moltes vegades tenim interioritzat que el concepte de fer dieta és negatiu, que comporta sacrificis, patiment, prohibicions, fer coses a contra cor, és a dir, tot sensacions negatives i precisament tot el que aconseguirem amb un canvi d’hàbits, que sí, inclou un canvi de dieta, de manera de menjar, serà un canvi cap a millor, sens dubte!

Cal estar ben informat, agafar la responsabilitat de conèixer quines coses podem canviar i que estiguin en sintonia amb el canvi d’hàbits per tindre èxit, és a dir, fora el concepte d’aliments prohibits, de renunciar al que t’agrada menjar, en reduir la teva vida social, si no que hem de buscar i descobrir noves alternatives més saludables, que potser desconeixíem o triar per altres maneres de cuinar o combinar i per què no? buscant o proposant altres alternatives més saludables i que potser ni t’ho plantejaves, a les cartes del restaurant on sol sanar o als llocs on et reuneixes per fer el soparet el cap de setmana. Hi ha més opcions, però cal volgué buscar-les!

El moment ideal per fer-ho, malauradament no existeix, mai trobaràs el moment perfecte, a no ser que ja sigui massa tard i ja tinguis alguna molèstia o realment el cos ja ho hagi cronificat. Per tant, no t’esperis més i reacciona! Anticipat a possibles afeccions intestinals, males digestions, deposicions explosives o períodes d’estrenyiment. Per tant comença a escoltar el cos. Si, sí! Has llegit bé! El cos ens parla, però no l’escoltem, estem acostumats a posar parxes als senyals que ens envia. Com és el cas de les digestions, sovint no prestem atenció a les digestions, només quan cursen amb simptomatologia aguda. El prendre un antiàcid o alguna infusió per ajudar a la digestió, en el millor dels casos, és normal, en comptes d’analitzar el que hem menjat i identificar què ens ha pogut assentar malament. I tot bé desencadenat en molts casos per l’estrès a què estem sotmesos dia a dia, a les preocupacions de la feina, o altres motius que ens porten a postergar la nostra salut. Sense donar-nos comte que si escoltéssim el cos, estaríem millor, tant per dintre com reflectit des de fora, i tant físicament com mentalment.

Tota aquesta teoria, cada vegada tots ens anem fent més conscients, però el problema de molts és posar-ho a la pràctica. És hora de fer un exercici de consciència, decidir-se a posar fi a descuidar-se i obrir-se a una època de canvis, però sense perdre l’essència de cadascú, els gustos culinaris, disfrutar del menjar però sense culpa i sobretot recuperant la salut. Reeduquem el nostre paladar a partir d’alternatives saludables.

Cuida el teu cos, perquè és l’únic lloc que tens per viure.

Cuidem el cos perquè necessitem cuidar-nos i estimar-nos, però també cuidem la ment, perquè no hi ha salut si no hi ha salut mental i salut física. I fem-ho des de la necessitat i des de la responsabilitat de la nostra pròpia salut. No perquè cuidar-se sigui una moda. Les modes venen i se’n van, la salut també pot fer-ho, no deixis que se’n vagi. Pren consciència.

Parem els motors, prioritzem-nos, busquem motivacions que ens portin a adoptar aquest canvi d’hàbits.

Motivacions reals, vitals, que siguin potents per seguir endavant, perquè tot és començar. Per poc que sigui, ràpid gaudiràs dels beneficis i això sumarà a aquesta motivació inicial.

Amb això vull fer l’incís que perdre pes no ha de ser una motivació, sinó que vindrà a conseqüència d’haver posat en pràctica algun canvi.

El fet de poder pujar unes escales sense arribar ofegat, anar d’excursió i gaudir-ne sense estar pensant en quan arribaràs, jugar un partit amb els amics a futbol i poder acabar el partit… Tot això sí que és una motivació saludable.

Si tens fills quina millor manera d’educar-los des de ben petits, encara que mai és tard, que hem de donar-li importància a l’estil de vida que portem i que aquest ha d’anar acompanyat de salut.

Comencem per petits canvis, no cal un dia per l’altre uns grans canvis radicals, si no t’hi veus amb cor o ganes. Però sí que comença a fer-ne algun. Canviar la pasta blanca a 100% integral, canviar de pa blanc a pa 100% i de qualitat, reduir la dosi de sucre per més consum de fruita, reduir la quantitat de proteïna i augmentar la de verdures,… Tot això són canvis que pots començar a fer. De mica en mica, sense donar-te comte s’hauran instaurat en la teva rutina. Del que si et donaràs comte és del benefici que t’ha aportat fer-ho. Millors digestions, amb més energia, més regularitat en les deposicions, etc.

Tot és començar! Però no ho enfoquem com una lluita, perquè no ho és, és una transició, un canvi de bàndol. Enfoca-ho en positiu, canviar uns hàbits que t’han portat a descuidar-te i que ara tu has decidit posar-li remei.

Hem de tenir paciència, però amb grans i amb els petits, perquè tot canvi a l’inici costa, però costa per què és el que estem acostumats, és treure’ns de la nostra ona de confort. Per tant fem aquests canvis amb paciència i respecte, sense obligar a fer-los, tot el contrari, trobant les motivacions que hem parlat i fent partícips als grans i petits de la casa. Per quin canvi podríem començar? Decidim entre tots quin fer? Podríem decidir com menjar aquells espinacs que bullits no ens agraden i potser tastar-los crus a una amanida amb pipes i salseta de tagín.

No cal emmascarar els plats, cremes de mil i una verdures, per aconseguir que els menuts, i els grans, mengin varietat de verdures. És millor conèixer els gustos de les verdures, en les seves diferents elaboracions, juguem amb les opcions que ens dóna els tipus de cocció o en cru o fermentats.

No cal fer plats espectaculars, d’estrella mixelín que ens portin hores i hores d’elaboració, si no vols fer-ho, busca la senzillesa dels plats, posa-t’ho fàcil.

Avui dia els nostres menuts porten uns dinars i sopars, que entre els menjadors escolars i la implicació que hi posin els pares a casa, encara prou equilibrats, però hem de posar cura als esmorzars i els berenars. Avui dia em faig creus dels sucres i processats que se’ls dóna en aquests àpats. El mal que està fent l’indústria a través de les campanyes de màrqueting i promoció de calories buides, productes molt pobres, nutricionalment parlant.

Recorrem al pa de qualitat, fruita variada i per què no a les sobres d’un sopar o dinar per un esmorzar o berenar. Uns Nuggets de coliflor i mongetes són bons tant per sopar com per l’esmorzar de l’endemà.

Menjar de qualitat també és un hàbit saludable, nodrim-nos d’aliments frescos, de temporada, de proximitat i sempre que es pugui, ecològic. Estem envoltats de “menjar” processat, productes que és mengen ràpid, “econòmics” per la butxaca però per la salut a llarg termini. No ens deixem enganyar i agafem consciència del que comprem.

No podem passar per alt el consum d’aigua, quan parlem d’hàbits saludables, perquè també tenim el mal costum d’hidratar-nos amb begudes ensucrades quan fem esport o de sucs artificials com a alternatives per algun àpat o de begudes carbonatades per prendre alguna cosa. No ho necessitem tot això, hidratem-nos d’aigua natural I dels productes frescos, els quals tenen una gran quantitat d’aigua.

I no podem acabar el post d’hàbits saludables sense parlar de la importància de realitzar exercici físic, tant important és fer-ne com important és menjar saludablement. Moguem-nos encara que sigui a caminar tots els dies, el cos i la ment ens ho agrairan.

En definitiva es tracta d’agafar els riells i decidir-se a iniciar els canvis, donar el primer passet, deixar pas als canvis perquè els beneficis a curt termini vindran tot seguit. Tu ho notaràs i el teu cos t’ho agrairà.

Escolta el teu cos i endavant els canvis! 

Pots tornar a escoltar el programa en aquest enllaç:

https://www.novaradiolloret.org/la-llista-el-millor-de-la-setmana-del-2-al-6-de-novembre-2020/

Amb el pas de l’estiu arriba la tardor i arriben altres aliments que ens fan entrar en calor i donen energia, tot preparant-nos pel fred de l’hivern.

Els paisatges de la natura canvien de tonalitat a colors més càlids, marronosos, taronges i groguencs, que ens vénen a dir que les fulles cauen i surten els fruits i les hortalisses de la tardor.

LA CASTANYA

És un fruit sec molt nutritiu que ens aporta hidrats de carboni complexos de llarga duració, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern. També és rica en vitamines com l’àcid fòlic, Vit E i B3 i en potassi. A més és rica en fibra i té baix contingut en greixos.

El fet de ser hidrats complexos vol dir que s’absorbeixen lentament i progressivament, de manera que mantenen els nivells de sucres equilibrats en sang i per tant, no generen una baixada de sucre en picat (com fan els sucres simples), que és el que ens fa venir sensació de gana al poc de menjar. Les castanyes ens aporten combustible de qualitat perquè l’organisme funcioni a ple rendiment diverses hores, sense fer aquesta baixada.

El contingut en fibra la fa ser un bon aliat pel trànsit intestinal, però compte si tens el sistema digestiu compromès, perquè té com a efectes secundaris la flatulència i mal estar intestinal.

La castanya tot i que es considera un fruit sec, val a dir que té característiques nutricionals que la fan diferents a la resta. I és que si el component majoritari de les castanyes són els hidrats i els minoritaris la proteïna i els greixos, als fruits secs en general els majoritaris són els greixos i les proteïnes, mentres que el minoritari són els hidrats.

Per tant, són una font d’energia adequada en situacions d’esforç, i no és tan calòrica com d’altres.

Mengem castanyes a la tardor, a l’hivern i durant l’any si les trobes seques o deshidratades.

Amb cura els diabètics, ja que són una bona font d’hidrats, encara que complexos, i les persones amb l’aparell digestiu delicat, bàsicament pels gasos.

Idees per cuinar-les a part de la manera tradicional, cuites, ja sigui al forn, a la paella o al foc, també tens moltes receptes amb la castanya com ingredient principal o com a ingredient per donar-li un toc al plat. Una crema de castanyes, un guisat amb castanyes, un saltejat de bròquil amb castanyes triturades, un flam de castanya…i moltes més versions.

Vols un truc per reduir els indesitjats gasos? Posa les castanyes a remull la nit anterior (8 h en remull) d’utilitzar-les i et seran molt més digestives.

LA CARBASSA

És una fruita de tardor i d’hivern, de la família de les cucurbitàcies. N’hi ha un munt de varietats, de formes diverses, allargades, rodonetes…i de colors que van del blanc al taronja. Té un alt valor nutritiu, rica en vitamines i minerals, i moltes propietats. Ajuda a regular els nivells de sucre en sang, és bona per la vista, el cor, prevé del càncer, entre d’altres.

Pel que fa a composició, el 90% és aigua, per tant és altament rehidratant. Nutricionalment parlant el 70% són hidrats majoritàriament midó, el 20% són proteïnes i el 10% greixos. Quant a vitamines destaquen la Vitamina A important en la visió, C antioxidant i intervé en l’absorció del ferro no hemo (de Font vegetal), B6 pel bon funcionament del metabolisme. Com a minerals ens aporta Manganès que intervé en funcions antioxidants, i Coure que és un agent antiinfecciós, antioxidant i manté la pell i les articulacions en bon estat.

El menjar carbassa ens beneficia per les seves propietats anticancerígenes, antiinflamatòries. Té una acció protectora de la pròstata i del cor. Redueix les cremades a la pell si apliquem el suc de carbassa a la zona afectada. Regula els nivells de sucre en sang, per tant és apta per diabètics. Ajuden a destruir els cucs intestinals, sobretot les llavors de la carbassa.

A l’hora de menjar-ne podem triar per menjar-la crua o cuinada, ja sigui al vapor, bullida, saltejada, al forn, estofada…hi ha un munt de possibilitats i receptes, tant dolces com salades.

L’inconvenient que podríem trobar és que costa de pelar, però! Si les escaldes amb pell durant cinc minuts s’acaba el problema, la pell es retira fàcilment sense patir de tallar-te els dits en l’intent de pelar-la en cru.

Sempre és preferible triar per l’opció ecològica, de temporada i de proximitat, així ens assegurem d’estar nodrint-nos de totes les seves propietats i quan toca.

I amb les llavors què en fem? Doncs les aprofitem! Sigui cuinant-les amb la carbassa o fent-les germinar i enriquir les amanides o allà on els vulguis afegir.

Que et ve de gust un plat calent? Fred? Dolç o salat? Et deixo unes idees perquè vagis obrint boca: estofat de carbassa amb bolets, amanida de carbassa al forn amb magrana i vinagreta de cúrcuma, crema de carbassa i ametlles, fajol amb salsa de carabassa i tomàquet, paté de carbassa, curri de carbassa, espirals de carbassa amb espàrrecs, pastís de carbassa amb anous, muffings de carbassa amb xips de xoco…

EL MONIATO

És un tubercle, a diferència de la castanya i la carbassa que són fruits. El seu color ataronjat el fan ric en betacarotens, importants per la salut visual, però també podem trobar altres espècies amb tonalitats blanques, com la coneguda patata dolça. El trobem a la tardor fins a l’inici de l’hivern.

Aquesta hortalissa té un elevat contingut en aigua, un 70%, i en hidrats de carboni complexos, sent aquest el component majoritari. Mentre que és baix proteïna i no té greixos. Comparat amb la patata, el moniato és més ric nutricionalment, destacant el contingut de vitamina A, C, E i B9 o àcid Fòlic.

Les propietats que ens aporta el consum de moniato són depurar el fetge, preventiu de càncer, manteniment saludable de la pell i la vista, efecte hidratant.

A l’hora de cuinar-ho, el seu gust dolcet ens porta a menjar-lo fet al forn, però la manera de mantenir les seves propietats, sobretot hidratants, és coure’ls al vapor o bullir-los. Comentar-vos que si estan mal cuinats, crus, són indigests.

Altres maneres de menjar-lo serien en cremes o sopes, xips de moniato al forn, hamburguesa de moniato, panellets de moniato i ametlla amb poma, moniato farcit de guacamole…

Aprofitem qualsevol ocasió per introduir la carbassa, les castanyes i els moniatos als nostres plats, no només a la festivitat de La Castanyada o Halloween i deixa’t nodrir de les seves propietats.

Si vols tornar a escoltar el programa aqui et deixo l’enllaç:

https://www.novaradiolloret.org/la-llista-el-millor-de-la-setmana-del-26-al-30-doctubre-2020/

Estrenem temporada parlant dels arrossos,  normalment l’oferta gastronòmica quan parlem d’arròs és l’arròs blanc, és complicat trobar arròs integral tot i que en cartes de restaurants etiquetats com a “healthys” el podem començar a trobar.

És originari de la Xina i és el cereal més consumit després del blat.

Quina diferència hi ha entre l’arròs blanc i l’integral?

L’arròs integral és el que conserva el gra sencer, és a dir la closca original on es localitzen més del doble de les propietats nutricionals, sobretot vitamines del grup B, minerals com el potassi, fòsfor i magnesi i fibra. La fibra, a més de saciar, és essencial per regenerar i mantenir la flora intestinal.  També hi trobem greixos saludables i ens aporta hidrats de carboni complexos, que proporcionen glucosa d’alliberació lenta a l’organisme, i són una gran font d’energia durant hores de manera continuada.

L’arròs blanc en canvi ha estat refinat, tractat i per tant ha perdut  el 10% proteïnes, 84% dels greixos saludables, 70% sals minerals, i bona part de vitamines del complex B.

Com a conseqüència l’índex glucèmic  de l’arròs blanc és de 70, mentre que el de l’arròs integral és de 50.

L’índex glucèmic indica la rapidesa amb què un hidrat de carboni fa pujar els nivells de sucre en sang (glucèmia).

Per aquest motiu és més interessant l’integral perquè pel fet de tenir més fibra farà que l’alliberació de glucosa en sang sigui de forma progressiva, és a dir el pic de glucosa en sang després de menjar l’integral no serà tant pronunciat com el que ens produeix el blanc. Aquest és el motiu pel qual s’indica el consum de l’integral per davant del blanc, sobretot  als diabètics.

Sabies que existeixen més de 40.000 tipus d’arrossos a tot el món? i és que l’arròs és una molt bona font d’energia, ric en sodi, baix en greix i reforcen el nostre sistema immunitari. 

Podem classificar els arrossos segons la forma, el color, aroma o textura, el processat.

Segons la forma distingim entre:

  • Llarg: aquí trobem el arròs Basmati, el Jessamí o el Ferrini. Tenen gran quantitat de midó. Després de coure’ls el gra està solt, ferm i elàstic. Us culinari: amanides i plats de cuina asiàtica. 
  • Curt: destaquen l’arròs Arbori i Vialone Nano. Al coure’ls s’adhereixen entre si,  i queden compactes a temperatura ambient. Ús culinari: sushi o rissoto.
  • Mig: aquí trobem el Bomba i el Carnaroli. Al coure’ls queden tous i enganxifosos. Degut al midó que contenen. Ús culinari: paella, arròs al forn, arròs melòs, arròs amb llet.

Segons el Color, Aroma i Textura distingim entre:

  • Aromàtic: al coure’ls desprenen aromes característics. Solen ser de gra llarg. Els més coneguts són el Jessamí i el Thai
  • Glutinós o també conegut com arròs Mochi. Utilitzat en elaboracions dolces perquè al coure’l queda enganxifós.
  • Pigmentat: donen color als plats. Trobem l’arròs Or, vermell o morat i negre (conegut com Venere)

Segons el processat distingim entre:

  • Integral: es deixa el gra sense polir, es manté la coberta del gra, és a dir la baina on hi trobem el salvat. Per tant, integral no és una varietat en sí, sino que pot obtenir-se de tots els tipus d’arròs. Es pot utilitzar pràcticament a qualsevol recepta.
  • Vaporitzat i Precuit: el vaporitzat és arròs blanc, li treiem la beina amb un lleuger cuinat. Mentre que el Precuit ha rebut tractament de calor per facilitar i escurçar la cocció posterior. Són més digestius. Absorbeixen poca aigua, per tant no queden tant gustosos. No es passen ni es trenquen.

Menció especial pel conegut arròs Salvatge, ja que en realitat no és un arròs, prové d’una planta similar. Normalment el trobem barrejat amb altres tipus d’arrossos i com a guarnició de plats.

Per tant, al hora d’escollir quin arròs triarem, tindrem en compte aquests tips, en funció de la recepta que cuinarem. I sempre tenint en compte les instruccions, temps de remull i temps de cocció que ens indiqui el paquet d’arròs.

L’arròs engreixa?

Com tot depèn de la quantitat i de la qualitat del cereal, ja hem vist que a nivell nutricional és molt més interessant l’arròs integral , i respecte a la quantitat hem de recordar que el que ha de predominar en els nostres plats són les fruites i verdures, els hidrats en aquest cas l’arròs proporcionalment parlant hauria de ser 1/4 del plat si parlem d’un adult i una mica menys de 2/4 si parlem d’un adolescent.

Podem menjar arròs per esmorzar?

I tant! perquè no? aquí us deixo una recepta:

Arròs amb llet

Ingredients per 3-4 racions

  • 60 gr Arròs integral
  • 300 ml Llet de vaca o de coco o de civada o qualsevol beguda vegetal
  • Canyella
  • Llimona
  • Cardamom.
  1. Posar en una olla 300 ml de llet amb les espècies i la pell de la llimona.Deixar al foc fins que bulli.
  2. Coure a part l’arròs o si teniu un grapadet que ha sobrat el podem aprofitar. 
  3. Colem la llet i incorporem l’arròs.
  4. Deixem coure 5 minuts.
  5. Retirem del foc i emplatem l’arròs a uns recipients per ració individual. Escampem un polsim de canyella per sobre.

Ja tens l’arròs amb llet ara només cal endinsar-hi la cullera. Si ho prefereixes fresquet o per conservar-lo, deixeu-ho dins la nevera. T’aguantarà una setmana refrigerat. Quan el tastis, de ben segur que no deixaràs que duri tant a la nevera.

L’Arsènic i l’arròs

És un compost que el trobem pressent al medi ambient tant per processos naturals, com per l’ús d’herbicides i pesticides, entre d’altres processos industrials.Tot això contribueix a la quantitat que trobem a les diferents zones de cultiu de tot el mon. Però  a elevades dosis pot tenir efectes carcinògens si s’arribés a tenir concentracions elevades al cos, fruit de consumir arsènic a dosis altes i durant llarg període de temps.

L’arròs per les seves característiques i forma de cultivar (camps inundats), absorbeix 10 vegades més arsènic que altres tipus de cereals. Però a nivell d’Europa, hi han establerts uns límits màxims d’arsènic en els arrossos i en els seus derivats. Per tant, l’arròs i derivats que comprem als súpers espanyols són segurs gràcies als controls de les Autoritats Sanitàries.

De totes maneres, si vols reduir-ne la quantitat, et deixo una sèrie de tips ben senzills:

  • Posar a remulls l’arròs abans de coure, aproximadament 8h o la nit anterior.
  • Rentar bé l’arròs sota l’aixeta fins que l’aigua deixi de ser blanca.
  • Coure l’arròs amb abundant aigua.

Recorda, els productes que tenen més arsènic són les coquetes d’arròs i les begudes d’arròs. Per aquest motiu, els més petits no n’han d’abusar. 

Pots tornar a escolatr el programa en el següent enllaç: https://www.novaradiolloret.org/la-llista-el-millor-de-la-setmana-del-19-al-23-doctubre-2020/

Bacteris

Com cada dilluns nou programa d’alimentació a la Llista de @novaradiolloret , avui hem parlat d’aliments fermentats. Perquè estan de moda? Quins beneficis ens aporten??

Aquest aliments vius estan plens de Probiòtics que ens ajuden a gaudir d’una flora bacteriana plena de vida i assimilar els nutrients dels aliments que consumim.
El xucrut, kimchi, pickles, miso, kombucha… Són alguns dels aliments que hem pogut tastar avui.

Si vols saber més escolta’m aquí.

Verdures pels més petits

Avui a la Llista de @novaradiolloret hem parlat de les verdures. ???
Potser és l’aliment que ens costa més que mengin els petits de casa???, si tenim en compte el plat saludable, la meitat del plat tant del dinar com del sopar ha d’estar compost per verdures, per tant avui hem donat idees per fer les verdures més atractives. Perquè siguin el que predomina en el plat. I recordem que és molt important predicar amb l’exemple i inculcar-los una bona nutrició infantil. I involucrar-los a la cuina. ?‍??‍?.

El meu fill es vegetaria

Avui al programa la Llista de Nova Radio Lloret  hem parlat del vegeterianisme. 
En què es basa aquest tipus d’alimentació, és apta per a totes les edats, cal suplementar?☀️ I si el nostre fill no vol menjar animals?

A vegades ens podem trobar amb famílies que els progenitors són vegeterians i ja eduquen els seus fills amb aquest tipus d’alimentació. Però d’altres en famílies que no són vegeterians pot haver-hi el cas que algun dels fills no volgui menjar animals, i com a pares creiem que hem d’insistir en què és important que mengin carn i peix ??, i realment és així?

Quan estem davant d’una situació com aquesta el millor és parlar amb l’infant i preguntar-li els motius pels quals no vol menjar carn o peix, i l’hem de respectar.

Com a pares el que podeu fer és assessorar-vos bé amb un nutricionista especialitzat, i si seguiu les pautes del professional, teniu el compte el plat saludable @tumenusaludable i suplementeu amb B12, es pot portar perfectament una alimentació equilibrada i òptima pel desenvolupament de l’infant.

Escolta’m aquí i resol els teus dubtes.

Ets dels que no pot dinar a casa? Dines al restaurant o de tupper? Avui al programa La Llista de @novaradiolloret, consells per menjar fora de casa de manera saludable.

Les claus són:
– la planificació del que menjarem durant la setmana – comprar el que necessitem (el nostre aliat serà la llista)
– l’organització, adelantar certes preparacions el cap de setmana ens pot ajudar a anar més tranquils entre setmana. 
I per saber què posar en el tupper, podem seguir el mateix model del plat, la meitat ha de ser verdura, una quarta part proteïna i l’altre quart hidrats de carboni, i si de postre et ve de gust alguna cosa, una peça de fruita pot ser una molt bona opció. 
A part del dinar tingues en compte portar quelcom per mig matí i mitja tarda.? Aquí et deixo un exemple, 
Esmorzar: iogur natural amb maduixes naturals i flocs de blat de moro sense sucre
Dinar: espinacs amb mongeta blanca, pastanaga i pebrot, i de postre dues mandarines. 
Berenar: fruits secs i un dàtil
I per beure, aigua. 
I tu que t’has endut avui? ?
De les sobres també en podem fer un nou plat ben original i complert.

Us deixo el link del programa d’avui a la meva bio. 
I si voleu que parlem d’algun tema en concret només heu de fer-nos arribar les vostres propostes.

Com comences la setmana??
AMB il·lusió, AMB nous reptes, AMB alegria, AMB energia…..☀️?️
Una bona manera és començar @ambnutricio i AMB @novaradiolloret on cada dilluns a les 10, parlem de nutrició infantil, i alimentació. Avui parlem sobre la Celiaquia.

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de privacitat. Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies